oooh es menjadoret de s’escola, que ens ha donat de menjar desde que duiem es torcaboques de mocador. Hi havia qui en feia us, i d’altres trobaben el tacte de la bata més suau, a fer punyetes el torcaboques! Aix, quina bona vida…
Tants d’anys d’aprendre l’art de llançar el dinar al fems. Fàcil, eficaç i perillos. Una missió molt arriscada.
Les tècniques més senzilles eren aquelles que requerien pocs moviments en poca distància:
-llançaro al plat del veinat (era cruel però s’utilitzava)
-embrutar una mica el plat i abocaro de nou a la palangana
-embolicaro en un paper i amagaro entre la bata per llançaro al pati
-llançaro sota la taula, millor si no era la teva.
-aixafar el menjar amuntagant els plats sobre el que estava ple.
-ficaro a la panera camuflat entre el pa.
Les altres eren més perilloses:
- tirar un triple al femps.
- aixecarte i tiraro al fems.
Tot això era molt útil quen hi havia pastisos de peix i verdura (o això posava el menú), truites de lo mateix, llenties i tot allò que no t’agrada que ets petit.
Ara, que quan hi havia espaguetis, pitza o amburgueses…
I encar en feim bon us de tot això. Sort que encara no hem tingut un profe prou espabilat com per pillarmos!
